Aquesta no està sent una setmana fàcil per a mi...
Just abans del seu inici es presentava com a una bona setmana en la que començaria a acabar algunes de les coses que tinc pendents...
Però el seu inici no podia haver sigut pitjor.
El dilluns pel matí vaig rebre una molt mala notícia. No tornaria a veure a algú al qui estimava molt.
Durant gran part de la meua vida, en realitat durant la major part, havia estat al meu costat. Sempre estava ahí, encara que de vegades ni me n'adonava. I ara hi ha un gran buit. trobe que em falta una part de mi. Supose que pot ser molt típic el que vaig a dir, però moltes vegades no ens adonem del que tenim fins que no ho perdem.
El cas és que durant 15 anys estava allí (amb mi i amb tota la meua família i molts dels meus amics). Junts havíem passat malalties (meues i seues). Junts havíem jugat. Junts havíem passejat...
Són tants moments d'una vida que és fa difícil pensar en altra cosa.
Crec que a tot el que el va conèixer li ha afectat amb la notícia de la seua anada...
Com algú em va dir una vegada "hi ha gossos que són millors que algunes persones".
I Boby era un d'aquests.
Sempre et recordaré i et duré al meu cor. Gràcies per tot.
Boby
10/05/1993 - 14/04/2008
R.I.P.
PD: fins avui no he tingut ànims suficients per escriure açò, però s'ho mereixia.
PD2: gràcies a tots per les vostres mostres de recolzament...
miércoles, 16 de abril de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Como ya te he dicho en persona: ¡todo mi apoyo!
Bobby no será olvidado nunca. Mil recuerdos vienen a la cabeza... muchos paseos con un Bobby haciéndose el loco para volver, el Bobby cariñoso, el Bobby que de repente se te ponía los pies mientras estabas frente a la TV o al ordenador, el Bobby que hacía mucho ruido al beber, el Bobby cariñoso que te saltaba encima...
Sin duda, mejor que muchas personas.
Gracias tío!
Ya lo sabes, pero te lo digo: Eres un crack!!
Publicar un comentario