jueves, 17 de abril de 2008
miércoles, 16 de abril de 2008
Algo se muere en el alma...
Aquesta no està sent una setmana fàcil per a mi...
Just abans del seu inici es presentava com a una bona setmana en la que començaria a acabar algunes de les coses que tinc pendents...
Però el seu inici no podia haver sigut pitjor.
El dilluns pel matí vaig rebre una molt mala notícia. No tornaria a veure a algú al qui estimava molt.
Durant gran part de la meua vida, en realitat durant la major part, havia estat al meu costat. Sempre estava ahí, encara que de vegades ni me n'adonava. I ara hi ha un gran buit. trobe que em falta una part de mi. Supose que pot ser molt típic el que vaig a dir, però moltes vegades no ens adonem del que tenim fins que no ho perdem.
El cas és que durant 15 anys estava allí (amb mi i amb tota la meua família i molts dels meus amics). Junts havíem passat malalties (meues i seues). Junts havíem jugat. Junts havíem passejat...
Són tants moments d'una vida que és fa difícil pensar en altra cosa.
Crec que a tot el que el va conèixer li ha afectat amb la notícia de la seua anada...
Com algú em va dir una vegada "hi ha gossos que són millors que algunes persones".
I Boby era un d'aquests.
Sempre et recordaré i et duré al meu cor. Gràcies per tot.
Boby
10/05/1993 - 14/04/2008
R.I.P.
PD: fins avui no he tingut ànims suficients per escriure açò, però s'ho mereixia.
PD2: gràcies a tots per les vostres mostres de recolzament...
Just abans del seu inici es presentava com a una bona setmana en la que començaria a acabar algunes de les coses que tinc pendents...
Però el seu inici no podia haver sigut pitjor.
El dilluns pel matí vaig rebre una molt mala notícia. No tornaria a veure a algú al qui estimava molt.
Durant gran part de la meua vida, en realitat durant la major part, havia estat al meu costat. Sempre estava ahí, encara que de vegades ni me n'adonava. I ara hi ha un gran buit. trobe que em falta una part de mi. Supose que pot ser molt típic el que vaig a dir, però moltes vegades no ens adonem del que tenim fins que no ho perdem.
El cas és que durant 15 anys estava allí (amb mi i amb tota la meua família i molts dels meus amics). Junts havíem passat malalties (meues i seues). Junts havíem jugat. Junts havíem passejat...
Són tants moments d'una vida que és fa difícil pensar en altra cosa.
Crec que a tot el que el va conèixer li ha afectat amb la notícia de la seua anada...
Com algú em va dir una vegada "hi ha gossos que són millors que algunes persones".
I Boby era un d'aquests.
Sempre et recordaré i et duré al meu cor. Gràcies per tot.
Boby
10/05/1993 - 14/04/2008
R.I.P.
PD: fins avui no he tingut ànims suficients per escriure açò, però s'ho mereixia.
PD2: gràcies a tots per les vostres mostres de recolzament...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
